Moltes vegades m’he hagut de sentir dir que no entenien per que celebrem una derrota, una desfeta, la pèrdua d’una batalla.
Ahir va fer tres cents anys que les tropes de Felip V van derrotar les de l’arxiduc Carles d’Austria a Almansa. S’estava en plena Guerra de Successió Espanyola. El mal no va ser, però la derrota d’una de tantes batalles, si no les conseqüències que se’n van derivar, clarament relfexades en l’implantació dels decrets de nova planta (per qui vulgui fer memòria: http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta)
Va ser el principi del fi del regne de la Corona d’Aragó i l’implantació d’un govern centralista que encara ens dura avui en dia.
Sempre em diuen que fa molts anys d’aquest fets i que per què s’ha de rebuscar entre les cendres del temps i treure temes que ja no ens afecten; que ni ens vénen ni ens van. Doncs bé, com podeu veure no hi puc estar menys d’acord. En els fets de 1707 es reconeixen moltes conductes, declaracions i accions de molta gent al llarg del temps i que perduren fins als nostres. Si no, si us plau, que algú m’expliqui per quina raó no se’ns pot deixar decidir si volem ser independents? Amb quin dret se’ns reté en un estat que ni ens vol ni nosaltres volem? No ho diuen, però inconscientment (o potser no tant) s’emparen en aquell dret de conquesta que va exercir Felip V; i després son ells els que diuen que no reavivem fets de fa segles.I molts cops em sento a dir per què celebrem una derrota. Es ben senzill, encara que hi hagi gent a qui li costi d’entendre. El vint-i-cinc d’abril no hi ha res a celebrar. És un dia de reivindicació, de rememoració. És el dia en que diem: No oblidem, no ens pensem rendir. Aquest dia vam perdre les nostres llibertats, però no vau apagar les brases, i ara un nou foc, més viu, més fort s’alça de nou per reivindicar allò que teníem, tenim i volem pel nostre futur. Vint-i-cinc d’abril rere vint-i-cinc d’abril ens trobareu al peu del canó, disposats un cop més a no conformar-nos.
Ahir va fer tres cents anys que les tropes de Felip V van derrotar les de l’arxiduc Carles d’Austria a Almansa. S’estava en plena Guerra de Successió Espanyola. El mal no va ser, però la derrota d’una de tantes batalles, si no les conseqüències que se’n van derivar, clarament relfexades en l’implantació dels decrets de nova planta (per qui vulgui fer memòria: http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta)
Va ser el principi del fi del regne de la Corona d’Aragó i l’implantació d’un govern centralista que encara ens dura avui en dia.
Sempre em diuen que fa molts anys d’aquest fets i que per què s’ha de rebuscar entre les cendres del temps i treure temes que ja no ens afecten; que ni ens vénen ni ens van. Doncs bé, com podeu veure no hi puc estar menys d’acord. En els fets de 1707 es reconeixen moltes conductes, declaracions i accions de molta gent al llarg del temps i que perduren fins als nostres. Si no, si us plau, que algú m’expliqui per quina raó no se’ns pot deixar decidir si volem ser independents? Amb quin dret se’ns reté en un estat que ni ens vol ni nosaltres volem? No ho diuen, però inconscientment (o potser no tant) s’emparen en aquell dret de conquesta que va exercir Felip V; i després son ells els que diuen que no reavivem fets de fa segles.I molts cops em sento a dir per què celebrem una derrota. Es ben senzill, encara que hi hagi gent a qui li costi d’entendre. El vint-i-cinc d’abril no hi ha res a celebrar. És un dia de reivindicació, de rememoració. És el dia en que diem: No oblidem, no ens pensem rendir. Aquest dia vam perdre les nostres llibertats, però no vau apagar les brases, i ara un nou foc, més viu, més fort s’alça de nou per reivindicar allò que teníem, tenim i volem pel nostre futur. Vint-i-cinc d’abril rere vint-i-cinc d’abril ens trobareu al peu del canó, disposats un cop més a no conformar-nos.
Us deixo també amb un enllaç de l'actuació d'Al Tall a la mateixa població d'Almansa.
Lluita sempre als feixistes i als repressors.
Força i salut!
